La immigració i les eleccions

Avui m'aparto una mica del tema habitual, per parlar d'un fet que em preocupa: l'ús que han fet els polítics de la immigració com a arma electoral en les passades eleccions. Penso que la immigració és un tema prou seriós com perquè sigui pensat i pactat per part de tots els partits polítics en un projecte comú, en lloc que cada partit digui la seva i es dediqui -en alguns casos- a preocupar a la població i induir una sèrie de prejudicis.

També hi ha una sèrie de dades reals (que demostren com la immigració ha ajudat al creixement econòmic del país, a superar els problemes demogràfics, etc.) que no se solen difondre i una certa imatge de la immigració que es transmet des dels diaris. Així, totes les notícies dels diaris fan referència a les pasteres i als "cayucos" i publiquen fotos de subsaharians pobres i morts de fred i cansament, per donar una certa imatge de la immigració. Així, pràcticament no es parla de la immigració que arriba a través de la Jonquera i a l'aeroport de Barajas, que són molts més i tenen unes característiques molt diferents, o dels immigrants de classe més alta o que tenen una educació superior.

És evident que el fenomen de la immigració no és tot "flors i violes", però tampoc hem de caure en l'altre extrem i presentar aspectes només negatius, per exemple dient que tots són terroristes, que ajuden a crear inseguretat, etc. I sobretot hem de tenir en compte que és un fenomen molt important, que està transformant la nostra societat i que cal que la integració es faci bé, amb la col·laboració de tots els partits en un projecte comú i seriós.

Els nervis

Els nervis i la vergonya poden semblar un obstacle insalvable per a les persones tímides i introvertides com jo. Per això, la primera vegada que em van oferir de fer classes vaig sentir pànic i vaig estar temptada de dir que no. Ara bé, m'ho vaig estar pensant i, és clar, vaig arribar a la conclusió que era una oportunitat única i que no la podia deixar escapar.

Doncs bé, és clar que vaig passar molts de nervis les primeres classes i que encara en passo moltes vegades, però no són un obstacle insalvable ni molt menys. Amb l'experiència, i una vegada coneixes una mica els alumnes, i sobretot si vas ben preparat... et comences a sentir segur. I és cert que si tens la classe ben preparada, la pots fer amb tota tranquil·litat, estant segur de què has de dir en tot moment i donant-te la llibertat per canviar l'ordre dels continguts, per improvitzar, etc. A més a més, quan la tens ben preparada, els nervis se't passen només de començar!

Així doncs, la timidesa i els nervis no ens han d'aturar! Hi ha maneres de superar-ho i la principal és anar ben preparat!

La primera classe i el component emocional

Volia estrenar aquest blog parlant de la primera classe de Comunicació Oral.

He de confessar que, al principi de la classe, he caigut "de quatre potes" en l'engany del professor i m'he pensat que seria una d'aquelles classes avorrides, en què el professor amb prou feines aixeca els ulls del paper. Això m'ha deixat ben parada, és clar, perquè se suposava que era una classe de comunicació oral i un professor que s'asseu darrere la seva taula i es limita a llegir el guió no és el millor exemple de comunicació oral! Per sort, es tractava només d'un petit "parany" i la resta de la classe ha estat d'allò més interessant!

Bàsicament, la classe ha consistit en una sèrie de consells pràctics que cal tenir en compte a l'hora de fer una classe, una conferència, etc. Alguns ja els coneixia, però d'altres no. A més, el professor també ens ha presentat una sèrie d'eines que em podran ser molt útils en el futur (ara mateix m'acabo de baixar el MindMapper i em disposo a explorar-lo!).

Allò que m'ha cridat més l'atenció, però, han estat les referències al component emocional que ha de ser present en tota comunicació oral. Tots hem tingut professors carismàtics, amb els quals t'ho passaves molt bé a classe i, a sobre, aprenies moltes coses (aplicaven el famós "prodesse et delectare" de la tradició clàssica). Però quin és el secret d'aquests professors? Mai m'havia parat a pensar-ho, però avui he entès que es tracta de professors que t'impliquen emocionalment en la classe, mitjançant l'humor, anècdotes interessants... i buscant la millor manera de presentar uns continguts que podrien ser molt avorrits en les mans d'un altre professor.

Jo ja he fet algunes classes a la universitat (d'aquesta experiència en parlaré un altre dia...) i he de reconèixer que mai no se m'havia acudit intentar explotar aquesta faceta. És clar que l'humor apareixia de forma espontània en algunes classes, i alguns dies sortia força satisfeta de la classe. Però altres dies, en canvi, jo mateixa notava que la classe devia haver estat força avorrida pels estudiants i no acabava d'entendre què havia fet malament. Ara en tinc una pista i una idea força clara del tipus de professora que m'agradaria arribar a ser!