Valoració de l'assignatura

Ara que ja he acabat els treballs d'aquesta assignatura, crec que ja estic preparada per fer-ne una valoració. En general, estic molt contenta d'haver triat aquesta assignatura perquè les classes van estar bé, van ser divertides i em van fer començar a fixar en els detalls de les presentacions orals i adonar-me, així, de quan estic davant d'una bona o mala presentació i per què.

D'altra banda, crec que els exercicis d'avaluació han estat molt útils. Els blogs i el Power Point ja els coneixia, així que per aquesta banda no he descobert res de nou però sí que he pogut practicar. En canvi, mai no havia fet un pòster abans i no hagués sabut com posar-m'hi. Ara, però, ja he vist que es poden trobar plantilles per internet i que és més fàcil del que em pensava. Això sí, el que ha estat més interessant ha estat la preparació de la presentació (guió, powerpoint, etc.) i sobretot la gravació! Com ja vaig comentar un dia, jo ja havia fet alguna classe abans i també havia presentat una comunicació en unes jornades de llengua i immigració, però mai no havia tingut l'oportunitat de veure'm en vídeo! He arribat a la conclusió que tothom s'hauria de gravar quan prepara una presentació oral (com a mínim al principi) perquè t'adones de moltes coses que fas malament pel que fa als gestos i a l'expressió corporal. Jo, per exemple, en la segona gravació m'he adonat que em movia massa i que això denotava nerviosisme i, a més, segurament posaria nerviosos als que m'escoltessin. Com que me n'he adonat, a la tercera gravació que he fet, he estat molt més conscient de si em movia o no i crec que ho he pogut controlar prou bé. Sense el vídeo, mai m'hagués adonat d'aquest fet!

En definitiva, estic contenta de l'assignatura i de la feina feta! Només em sap greu no haver pogut mantenir més al dia el blog, però entre exàmens i treballs m'ha costat trobar temps...

Food for thought

L'anglès és la llengua de comunicació internacional; d'això, no n'hi ha cap dubte. Per tant, es tracta d'una llengua indispensable per viatjar, per estudiar, per investigar, per comunicar-nos, etc. Malgrat tot, encara hi ha molta gent que no el domina i tots sabem que molts estudiants universitaris encara es queixen quan els professors els fan llegir articles escrits en anglès.

Des del meu punt de vista, una de les raons d'aquest nivell baix d'anglès és el fet es vegi com una assignatura que es fa a l'escola i no com una eina real i efectiva per comunicar-nos. Així, sovint es considera una matèria que s'ha d'estudiar i no com un mitjà per fer coses. Per això, a l'escola s'hauria de potenciar l'ús de l'anglès com a llengua instrumental i, en aquest sentit, pot ser molt positiu el projecte d'oferir assignatures en anglès a les escoles (tot i que és difícil de portar a la pràctica). A part d'això, es podrien fer activitats extraescolars en què l'anglès fos la llengua vehicular o potenciar els intercanvis amb alumnes d'escoles d'altres països. Tot això faria que l'anglès no només s' "estudiés" sinó que també "s'utilitzés", ja que és per això que serveixen els idiomes.

L'altra raó, encara que pugui semblar una cosa de poca importància, es pot relacionar amb el doblatge de pel·lícules i sèries en català i en castellà. En els països del nord d'Europa, com tots sabem, el nivell d'anglès és molt més alt que aquí. Malgrat tot, a Bèlgica o a Holanda, per exemple, no fan pas més hores d'anglès a l'escola ni tenen assignatures en anglès. Però això sí, miren totes les pel·lícules i sèries estrangeres en versió original subtitulada, i això, i ho dic per experiència, pot fer meravelles. Una vegada més es tracta de "fer servir" l'anglès i de familiaritzar-s'hi i aprendre d'una manera divertida, com pot ser seguir la nostra sèrie preferida. Per tot això, considero que és molt important que s'afavoreixin les pel·lícules i sèries en versió original, com a mesura gairebé igual de vàlida que la introducció de l'anglès com a llengua instrumental a l'escola.

La immigració i les eleccions

Avui m'aparto una mica del tema habitual, per parlar d'un fet que em preocupa: l'ús que han fet els polítics de la immigració com a arma electoral en les passades eleccions. Penso que la immigració és un tema prou seriós com perquè sigui pensat i pactat per part de tots els partits polítics en un projecte comú, en lloc que cada partit digui la seva i es dediqui -en alguns casos- a preocupar a la població i induir una sèrie de prejudicis.

També hi ha una sèrie de dades reals (que demostren com la immigració ha ajudat al creixement econòmic del país, a superar els problemes demogràfics, etc.) que no se solen difondre i una certa imatge de la immigració que es transmet des dels diaris. Així, totes les notícies dels diaris fan referència a les pasteres i als "cayucos" i publiquen fotos de subsaharians pobres i morts de fred i cansament, per donar una certa imatge de la immigració. Així, pràcticament no es parla de la immigració que arriba a través de la Jonquera i a l'aeroport de Barajas, que són molts més i tenen unes característiques molt diferents, o dels immigrants de classe més alta o que tenen una educació superior.

És evident que el fenomen de la immigració no és tot "flors i violes", però tampoc hem de caure en l'altre extrem i presentar aspectes només negatius, per exemple dient que tots són terroristes, que ajuden a crear inseguretat, etc. I sobretot hem de tenir en compte que és un fenomen molt important, que està transformant la nostra societat i que cal que la integració es faci bé, amb la col·laboració de tots els partits en un projecte comú i seriós.

Els nervis

Els nervis i la vergonya poden semblar un obstacle insalvable per a les persones tímides i introvertides com jo. Per això, la primera vegada que em van oferir de fer classes vaig sentir pànic i vaig estar temptada de dir que no. Ara bé, m'ho vaig estar pensant i, és clar, vaig arribar a la conclusió que era una oportunitat única i que no la podia deixar escapar.

Doncs bé, és clar que vaig passar molts de nervis les primeres classes i que encara en passo moltes vegades, però no són un obstacle insalvable ni molt menys. Amb l'experiència, i una vegada coneixes una mica els alumnes, i sobretot si vas ben preparat... et comences a sentir segur. I és cert que si tens la classe ben preparada, la pots fer amb tota tranquil·litat, estant segur de què has de dir en tot moment i donant-te la llibertat per canviar l'ordre dels continguts, per improvitzar, etc. A més a més, quan la tens ben preparada, els nervis se't passen només de començar!

Així doncs, la timidesa i els nervis no ens han d'aturar! Hi ha maneres de superar-ho i la principal és anar ben preparat!

La primera classe i el component emocional

Volia estrenar aquest blog parlant de la primera classe de Comunicació Oral.

He de confessar que, al principi de la classe, he caigut "de quatre potes" en l'engany del professor i m'he pensat que seria una d'aquelles classes avorrides, en què el professor amb prou feines aixeca els ulls del paper. Això m'ha deixat ben parada, és clar, perquè se suposava que era una classe de comunicació oral i un professor que s'asseu darrere la seva taula i es limita a llegir el guió no és el millor exemple de comunicació oral! Per sort, es tractava només d'un petit "parany" i la resta de la classe ha estat d'allò més interessant!

Bàsicament, la classe ha consistit en una sèrie de consells pràctics que cal tenir en compte a l'hora de fer una classe, una conferència, etc. Alguns ja els coneixia, però d'altres no. A més, el professor també ens ha presentat una sèrie d'eines que em podran ser molt útils en el futur (ara mateix m'acabo de baixar el MindMapper i em disposo a explorar-lo!).

Allò que m'ha cridat més l'atenció, però, han estat les referències al component emocional que ha de ser present en tota comunicació oral. Tots hem tingut professors carismàtics, amb els quals t'ho passaves molt bé a classe i, a sobre, aprenies moltes coses (aplicaven el famós "prodesse et delectare" de la tradició clàssica). Però quin és el secret d'aquests professors? Mai m'havia parat a pensar-ho, però avui he entès que es tracta de professors que t'impliquen emocionalment en la classe, mitjançant l'humor, anècdotes interessants... i buscant la millor manera de presentar uns continguts que podrien ser molt avorrits en les mans d'un altre professor.

Jo ja he fet algunes classes a la universitat (d'aquesta experiència en parlaré un altre dia...) i he de reconèixer que mai no se m'havia acudit intentar explotar aquesta faceta. És clar que l'humor apareixia de forma espontània en algunes classes, i alguns dies sortia força satisfeta de la classe. Però altres dies, en canvi, jo mateixa notava que la classe devia haver estat força avorrida pels estudiants i no acabava d'entendre què havia fet malament. Ara en tinc una pista i una idea força clara del tipus de professora que m'agradaria arribar a ser!