Volia estrenar aquest blog parlant de la primera classe de Comunicació Oral.
He de confessar que, al principi de la classe, he caigut "de quatre potes" en l'engany del professor i m'he pensat que seria una d'aquelles classes avorrides, en què el professor amb prou feines aixeca els ulls del paper. Això m'ha deixat ben parada, és clar, perquè se suposava que era una classe de comunicació oral i un professor que s'asseu darrere la seva taula i es limita a llegir el guió no és el millor exemple de comunicació oral! Per sort, es tractava només d'un petit "parany" i la resta de la classe ha estat d'allò més interessant!
Bàsicament, la classe ha consistit en una sèrie de consells pràctics que cal tenir en compte a l'hora de fer una classe, una conferència, etc. Alguns ja els coneixia, però d'altres no. A més, el professor també ens ha presentat una sèrie d'eines que em podran ser molt útils en el futur (ara mateix m'acabo de baixar el MindMapper i em disposo a explorar-lo!).
Allò que m'ha cridat més l'atenció, però, han estat les referències al component emocional que ha de ser present en tota comunicació oral. Tots hem tingut professors carismàtics, amb els quals t'ho passaves molt bé a classe i, a sobre, aprenies moltes coses (aplicaven el famós "prodesse et delectare" de la tradició clàssica). Però quin és el secret d'aquests professors? Mai m'havia parat a pensar-ho, però avui he entès que es tracta de professors que t'impliquen emocionalment en la classe, mitjançant l'humor, anècdotes interessants... i buscant la millor manera de presentar uns continguts que podrien ser molt avorrits en les mans d'un altre professor.
Jo ja he fet algunes classes a la universitat (d'aquesta experiència en parlaré un altre dia...) i he de reconèixer que mai no se m'havia acudit intentar explotar aquesta faceta. És clar que l'humor apareixia de forma espontània en algunes classes, i alguns dies sortia força satisfeta de la classe. Però altres dies, en canvi, jo mateixa notava que la classe devia haver estat força avorrida pels estudiants i no acabava d'entendre què havia fet malament. Ara en tinc una pista i una idea força clara del tipus de professora que m'agradaria arribar a ser!
He de confessar que, al principi de la classe, he caigut "de quatre potes" en l'engany del professor i m'he pensat que seria una d'aquelles classes avorrides, en què el professor amb prou feines aixeca els ulls del paper. Això m'ha deixat ben parada, és clar, perquè se suposava que era una classe de comunicació oral i un professor que s'asseu darrere la seva taula i es limita a llegir el guió no és el millor exemple de comunicació oral! Per sort, es tractava només d'un petit "parany" i la resta de la classe ha estat d'allò més interessant!
Bàsicament, la classe ha consistit en una sèrie de consells pràctics que cal tenir en compte a l'hora de fer una classe, una conferència, etc. Alguns ja els coneixia, però d'altres no. A més, el professor també ens ha presentat una sèrie d'eines que em podran ser molt útils en el futur (ara mateix m'acabo de baixar el MindMapper i em disposo a explorar-lo!).
Allò que m'ha cridat més l'atenció, però, han estat les referències al component emocional que ha de ser present en tota comunicació oral. Tots hem tingut professors carismàtics, amb els quals t'ho passaves molt bé a classe i, a sobre, aprenies moltes coses (aplicaven el famós "prodesse et delectare" de la tradició clàssica). Però quin és el secret d'aquests professors? Mai m'havia parat a pensar-ho, però avui he entès que es tracta de professors que t'impliquen emocionalment en la classe, mitjançant l'humor, anècdotes interessants... i buscant la millor manera de presentar uns continguts que podrien ser molt avorrits en les mans d'un altre professor.
Jo ja he fet algunes classes a la universitat (d'aquesta experiència en parlaré un altre dia...) i he de reconèixer que mai no se m'havia acudit intentar explotar aquesta faceta. És clar que l'humor apareixia de forma espontània en algunes classes, i alguns dies sortia força satisfeta de la classe. Però altres dies, en canvi, jo mateixa notava que la classe devia haver estat força avorrida pels estudiants i no acabava d'entendre què havia fet malament. Ara en tinc una pista i una idea força clara del tipus de professora que m'agradaria arribar a ser!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada